Poesia - Joseph Robertson

NO SER NO-SER

És que hagin nedes
entre nosaltres
que siguem a través de
no ser?

o és tan simple com
per al nounat
que no fa ni diu
sino beu rep entén

que no hi ha cap no-ser?
que som possibles
només per la impossibilitat
de no ser?

CAP A LA SIGNATURA DEL LLOC

Et respir i em respires
dins el vent dels nostres records

veu impermeable d'un riu sobtat
ciutat xarxa xoc de desig humà

jo vianant també et sóc
el meu xerès sense temps

urbanitat saborosa tenyida de laberint
celler jutge nu alba meva

confús record de mil somriures
fàcils llisos llunyans...

DINTRE DE L'AVENIR

Vivíem dintre de l'avenir
en constant estat de suggeriment
en vespra permanent
i la terra tota era ceba
i l'orgull d'haver-lo assaborit
ens submergia en humitat maga...

El lèxic de desastres pelegrins
un odiseu que no aconsegueix bastar
que no arriba ni vol superar el camí
això era la llei de cada trobada
i així ens vam mudar cap a la felicitat
a pesar de la sorpresa i de l'exili...

© 2002 Joseph Robertson

	En castellano
	Asuntos copyright
	Condiciones de uso
	Contacto
	¡Publique aquí!
	Sobre Casavaria
	Más...