 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
Joseph Robertson
El moment d'inspiració és tal que el que ocorre en la pàgina davant del poeta, és una expressió més o menys directa del sentit, modificat potser per la imaginació i per les ànsies de traslladar el sentiment a la pàgina en blanc. Els poetes aprenen molt primerenc que el sentir-se immers en un projecte de descobriment místic és tan agradable com necessari. La qüestió d'estil es tracta amb molta sospita, com si es tractés d'una corrupció del vers original, pur, precís. [Segueixi llegint (en castellà)...]
 |
 |
 |
 |
 |
|
L'Abraçada del mar No ha estat per moltes hores La nit brillant
Foc imperial
la nit brillant de banderes de cançons sobre el no-res volant esmunyedisses esborrant probabilitats de tresor de supervivència de la saviesa perdurable foc irremeiable cremant-lo tot amb magnífica imprecisió... És que hagin nedes o és tan simple com
|
3 POEMES LA SARDANA, iv No és la dansa lasciva, la innoble, RES NO ÉS MESQUÍ Res no és mesquí, POBRESA Tot ho he perdut, lo nom i la riquesa SUNT LACRIMAE RERUM A Tamariu, a casa en Pere Patxei, CANÇÓ DE LA BELLA CONFIANÇA A l'amat he donades Però resta una cambra |
El meu cor » Mònica Jorba i Cartoixà
El meu cor ha amarat, aquest estiu d'incendis, olors velles i noves d'aquesta vall per recordar-les sempre; He vist el cel ben roig de llum, cada vespre, i he vist el sol ardent marxant plàcidament. I dins la meva terra entre foscors i llums ha continuat un neguitós terrabastall;
Hi ha, encara, pors i esperances dels homes, que encara no han minvat; Jo, mentrestant, he recriminat als homes la fúria i l'odi de la seva sang i he admirat amb desesper la força coratjosa de qui lluita per allò que estima; He vist llàgrimes de desconsol, plenes de somnis ja eixuts de gent massa castigada. [Text Complet]
