No ha estat per moltes hores que aquesta calma m'ha anat amorosint tristes estones. He parat, tremolosa, l'oïda al silenci i m'han eixordat els crits d'auxili d'un nàufrag retrobat en terra estranya. Altre estona m'he acovardit d'escoltar-me i angoixar-me, i m'he dit, amb veu severa i aspre: "aquest moment, és tan aspre ara, tan dolç i trist, és tan decebedor alhora...; ...tan gust de mar i sal, entre els meus llavis..." i he distjat restar en silenci escoltant distants pregàries, i així ho he fet, mirant aquest mar que s'em obre, entre cases blanques, poetitzant, amb enyorances antigues i amb d'altres mai viscudes, l'abraçada del mar, cel i estels.© 2002 Mònica Jorba i Cartoixà
