Foc imperial
la nit brillant de banderes
de cançons sobre el no-res
volant esmunyedisses
esborrant probabilitats de tresor
de supervivència
de la saviesa perdurable
foc irremeiable cremant-lo tot
amb magnífica imprecisió...de cop i volta la brisa que puja
des del començament de la consciència
lluitant contra corrent temporal
en el seu decaïment etern
lluitant per comunicar un sabor
de maduixa i d'ametlla
de curiositat i de calma...s'escalfa l'ànim
trencant un gel sense producte
enmig d'un entreteniment
radiant i atordit
un diminut instant d'aire humida penetrant
renaixement de la paciència
un llanguiment de llarga vista...s'arriba a ser la providencia
d'un petit estiu
un cercle de llums
que moderen el diluvi
el nom que no crema
l'arma que no fereix
el record que no copeja
sota la boira...
© 2003 Joseph Robertson
